Dediquem aquest post a un tipus singular de soterrani que va néixer majestuosament, va anar decaient, i quasi desaparèixer. Avui només podem localitzar les restes, repartides en diversos espais transformats, reutilitzats o tancats. Els confinats a la ciutat podem anar a fer un nou tipus de recerca subterrània : trobar uns testimonis d'un patrimoni arquitectònic ocult i gairebé oblidat. Els que ja tenim prou edat ens servirà per recordar una etapa viscuda on ja no som el que érem i hem anat evolucionant alhora que ho ha fet el paisatge ciutadà.
L'Avinguda de la Llum era una galeria comercial subterrània de Barcelona ubicada sota el carrer de Pelai , tocant a la Rambla, entre la plaça de Catalunya, el carrer de Balmes i el carrer de Bergara, al costat del vestíbul dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, oberta des del 1940 fins al 1990. Va ser la primera galeria comercial subterrània de Barcelona i d'Europa.
L'impulsor del projecte fou Jaume Sabaté Quixal i fou inaugurada el 28 de juliol de 1940 pel general Múgica en representació del capità general, amb un discurs patriòtic i l'entonació de la Marxa Reial. Més tard, el 30 d'octubre del mateix any, el capellà Joan Salvans, en nom del bisbe administrador de la Diòcesi, va beneir-ne les instal·lacions. Malgrat tot, el túnel ja existia des de 1929, ja que va ser construït com a part de l'estació de plaça de Catalunya del FGC amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Va ser premiada per l'Ajuntament de Barcelona i va ser declarada atracció turística i forana el 1949, sent el Cine Avenida de la Luz una de les seves principals atraccions. L'avinguda havia de formar part d'una ciutat subterrània que aniria des de la Rambla de Catalunya fins a la plaça d'Urquinaona, però a partir de la dècada de 1960 va començar el seu declivi i als setanta va quedar pràcticament abandonada pels usuaris i les autoritats. Durant bona part del dia va acabar sent el refugi de nombrosos rodamons. Les condicions higièniques eren molt precàries i el nombre de comerços actius va disminuir a més de la meitat, la majoria bars.
L'any 1990 es va tancar definitivament. Els problemes tècnics i econòmics i el buit legal finalment van fer inviable el projecte de Ciutat Subterrània. Hi va haver dues propostes de remodelació: el 1950 i el1984, en què es va proposar convertir l'avinguda en un centre artesanal semblant als que hi havia en altres ciutats europees, però no es van dur a terme. El projecte de reurbanització del que fins llavors es coneixia com a Triangle de la Vergonya - el solar que hi havia al carrer de Pelai, que havia de ser ocupat per un centre comercial (El Triangle)- va acabar forçant-ne la desaparició. Val a dir que aquest solar ja havia tingut diverses propostes d'urbanització des de feia anys. Part dels antics comerciants de l'avinguda encara segueixen actius, ja sigui en nous locals a la ciutat o en d'altres que ja tenien.
Part del passadís subterrani de l'Avinguda de la Llum és avui dia ocupat per la marca de cosmètics francesa Sephora, que alhora pertany al centre comercial El Triangle, on encara s'hi poden veure les característiques columnes, ara pintades de blanc i negre. La resta, que pertany als FGC, ha quedat tapiat o amagat, com és el cas del Cinema Avenida de la Luz o El Saló Recreatiu.
Se apagó la Avenida de la Luz
Lluís Permanyer
Este espacio curioso y original se había generado al soterrar en 1929 el carril de Sarrià, que desde su creación había circulado peligrosamente a cielo abierto por la calle Balmes.
Hasta después de la Guerra Civil no se decidió rehabilitarlo. Y su inauguración se efectuó el 30 de octubre de 1940. Tuvo el honor de ser la primera galería comercial de la ciudad, pues la Maldà se abrió el 31 de octubre de 1942.
El nombre con que fue bautizado, que en aquel entonces por fuerza había de ser en el idioma del imperio, tenía que ver con la campaña que desde hacía decenios desarrollaban las poderosas compañías eléctricas. Pero no deja-ba de ser una paradoja que en plena época de implacables restricciones de tal fluido, se empeñaran en bautizarlo así. Ironía lacerante propia del franquismo más duro sumido en una delirante autarquía.
La apertura fue todo lo solemne que requerían los primeros años de la dictadura, de tan empeñado que estaba el régimen en protagonizar las reconstrucciones e inauguraciones. De ahí que no faltaran el gobernador militar, que ostentaba la representación del capitán general; el jefe superior de policía; la delegada de la Sección Femenina; el ecónomo de Santa Ana representaba al obispo; el alcalde; el gobernador civil y el fiscal de la Audiencia Territorial, en representación de su presidente.
Ernesto Giménez Caballero, fascista de primera hornada, pronunció un discurso con la oratoria levantada que caracterizaba a él y a los falangistas. Y exhortó "a todos españoles a que contribuyan con todas sus fuerzas y con todo su entusiasmo a la mayor grandeza y a la mayor prosperidad de nuestra patria, hoy redimida por la espada brillante de nuestro generalísimo Franco". No faltó, claro, el obligado exhibicionismo del brazo en alto.
Lo que más llamaba la atención era la interminable y robusta columnata que, por partida doble, festoneaba aquel túnel. Tuvo en el tenaz Jaime Sabaté, cónsul de Tailandia, a su tenaz promotor. Al principio congregó tiendas de calidad, verbigracia la armería Beristain; se alineaban cafés y bares (con el enorme muñeco que anunciaba el vino dulce Montroy Masana), peluquería, fotógrafos y establecimientos de lo más variados. Y un cine aceptable, que ostentaba el mismo nombre que la galería y que se abrió el día primero de 1943, pero que no tardó en degenerar. En los últimos años era tan patético como la misma Avenida de la Luz, con avejentadas busconas y todo; se libró al porno y cerró en pleno año olímpico. La Avenida de la Luz se le había anticipado, al haberse apagado ya en 1990.
Equipatge de mà 20.01.2013
David Cortés
L’Avinguda de la Llum va ser part d’un projecte anomenat “La Ciudad de la Luz”. Va ser començat als anys 40 i anava des del carrer Balmes fins a la plaça Urquinaona. Es pretenia fer una altra ciutat a sota la Plaça Catalunya on la llum de les botigues la iluminés. El projecte es basava en una avinguda de botigues, un palau d’esports i un palau d’espectacles tot aprofitant els passadissos del metro i el ferrocarril de Barcelona.
De tot això només va tirar endavant l’avinguda, un passadís de 175 metres de longitud i deu metres d’ample, on acollia seixanta-cinc botigues de tot tipus: barberies, cinemes, salons recreatius… La gent en recorda l’olor a un tipus de neules, s’en deien Pamper, que es venia a una d’aquestes botigues. El meu pare en recorda els futbolins, els billars i el cinema. El cinema Avinguda de la Llum va ser dels primers Balañá a Barcelona i començava les sessions a les 11h del matí.
Als anys 70 el centre comercial va començar a mostrar signes de decadència. A l’arribar la transició i disminuir el control policial va començar a ser un lloc lúgubre, ple de borratxos i on cada cop hi anaven menys famílies de compres. L’olor a neules es va anar convertint en olor a lavabos sense netejar. El cinema va deixar de fer pel·lícules de cartellera per convertir-se en un cinema X i les botigues van anar tancant poc a poc. Una pena. A l’any 1990 va tancar definitivament les seves portes.
Si heu estat al Sephora del triangle i heu baixat a la planta inferior haureu visitat el que era una part de l’avinguda de la llum. Ara té cert encant però no deixa de ser una botiga semblant a qualsevol altre perfumeria de la cadena. Aquesta va ser restaurada i es van mantenir les columnes que tothom recorda com a típiques d’aquell centre comercial.
Un altre part la trobem als ferrocarrils de la generalitat, on encara s’hi pot veure on es col·locava la cartellera del cinema, i alguna botiga pintada. La part central es troba tancada des del 1990, però crec que a més d’un ens faria molta il·lusió conèixer-ho per primera vegada, o retrobar-se amb records de quan l’Avinguda de la Llum, era un lloc on passar-hi el dissabte per la tarda.
Ocultació i transformació Avui en dia encara es poden visitar de manera lliure les característiques columnes, malgrat que ara estan pintades de blanc i negre ja que han quedat integrades dins la botiga de cosmètics Sephora, situada al centre comercial El Triangle, i al vestíbul de l’estació de plaça Catalunya dels Ferrocarrils de la Generalitat, pintades de color groc.
Recintes tancats
Transformació d'un sector en espai d'exposicions temporals.
