Pàgines

dimarts, 30 de març del 2021

Abastament d'aigua a Barcelona. Manel Martín Pascual (2)

 


El llibre

Inserim seguidament les primeres pàgines del llibre Barcelona: aigua i ciutat. 2009. (graciosament subministrades per l'editor). 





La Tesí Doctoral 2007.
Aquesta tesi pretén aproximar-se a l'evolució de l'abastament d'aigua a Barcelona entre l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929. 

L'objectiu plantejat és apropar-se al servei urbà d'aigua tot considerant-lo com un factor integrat en l'intens i accelerat procés de creixement econòmic i de transformació política, social i urbana que experimenta la Barcelona del període. 

En aquest context l'aigua hi juga un paper protagonista en la producció econòmica i el sanejament públic de la ciutat, la higiene privada i la salut dels seus habitants. La recerca estableix relacions entre l'abastament d'aigua i l'entramat d'interessos socials, polítics i econòmics presents a la ciutat, s'apropa a les diferents possibilitats d'accés a l'aigua dels diversos sectors socials i interpreta la lluita pel model de servei que finalment havia d'imposar-se. Un model de monopoli privat en mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona, resultat de la pugna entre aquesta empresa, els grups polítics presents a l'Ajuntament de Barcelona, els interessos d'altres societats d'abastament i els sectors econòmics i socials dominants a la ciutat. 

La tesi s'aproxima a la problemàtica de l'abastament d'aigua des d'una perspectiva social i històrica integradora que no contempla únicament el cantó de l'oferta d'aigua, de la captació i transport de cabals, amb tota la complexa problemàtica que tot això comporta. Els elements relacionats amb la demanda social, amb els centres de distribució i ús final dels cabals i el context social, polític i econòmic, històric en definitiva, en que s'inscriuen són l'altre cantó imprescindible. Així, contribueix a conèixer més bé les condicions de vida de la població de Barcelona en el període estudiat en allò que es refereix a les possibilitats d'accés a l'aigua i en les causes i repercussions de les crisis sanitàries que afectava el seu estat higiènic i de salut. 

Cal recordar de manera particular que la situació endèmica de tifus que patia la ciutat i que els brots epidèmics de còlera de 1884 i de tifus de 1914 tingueren en l'aigua el seu origen i la seva via privilegiada de transmissió i contagi. En un altre ordre de coses, la recerca aprofundeix en la interpretació de la a política de serveis públics de l'ajuntament de Barcelona, ofereix noves perspectives en l'anàlisi dels objectius i les estratègies dels grups polítics de l'època presents a la ciutat, permet aproximar-se amb noves dades als mecanismes d'influència de la burgesia barcelonina en la construcció de la ciutat i, finalment, fa possible endinsar-se en les relacions que s'estableixen entre Barcelona i la seva àrea d'influència metropolitana al voltant del paper de la ciutat com a centre d'atracció dels recursos hidrològics de l'entorn proper i del conjunt del territori català. La combinació entre la intrahistòria de les empreses d'abastament d'aigua, en especial de la SGAB, i l'evolució històrica de la ciutat facilita l'anàlisi de la lluita pel model d'abastament d'aigua, una lluita que ultrapassa el terreny estricte del servei i que té evidents implicacions polítiques, socials i econòmiques dins de l'àmbit de la ciutat, de Catalunya i de la política espanyola. 

Aquest model metodològic d'aproximació, anàlisi i interpretació del servei d'abastament d'aigua podria ser aplicat a altres ciutats o a altres serveis públics. Les seves bases són, primer, la contextualització de la intrahistòria del servei d'aigua per que el discurs interpretatiu pugui ser compartit per altres especialistes i sigui vàlid per a l'estudi d'altres abastaments. El model es fonamenta també en els principis de transversalitat de la problemàtica de l'aigua a través dels períodes estrictament polítics i de complexitat en els plantejaments i en l'estructura interpretativa a partir de disciplines de coneixement diverses.


Podeu descarregar-vos la tesi complerta (662 pàgines) en aquesta adreça:

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4808/jmmp1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y


dilluns, 29 de març del 2021

Abastament d'aigua a Barcelona. Manel Martín Pascual (1)

 

Manel Martín Pascual. Catedràtic d’Ensenyament Secundari. Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en aquesta franja del sistema educatiu i també en l’ensenyament primari. 

Ha col·laborat en la implantació de la norma de Qualitat ISO 2008 en el sistema educatiu català. Llicenciat, Màster i Doctor en Història Contemporània. 

Autor de diversos llibres, articles, conferències i itineraris. Una part significativa de la seva recerca s’ha centrat en la història de l’abastament d’aigua a Barcelona en època Contemporània. En aquest terreny, entre altres, destaquen els títols següents: El Rec Comtal, 1822-1879. La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX, (1999), Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888 Barcelona: Aigua i ciutat. L’abastament d’aigua entre les dues exposicions (1888 Aigües de Barcelona, 150 anys al servei de la ciutat (1867-2017) (2017).

Inserim la presentació del 19.02.2018 al Palau Macaya, i en el post següent les primeres pàgines del seu llibre Barcelona: aigua i ciutat. 2009 (graciosament subministrades pel seu editor) i l’enllaç per descarregar-se la seva tesi del 2007.








                                                    ...segueix en l'apunt següent...


diumenge, 28 de març del 2021

Mina de la Font Sulfurosa. Rabassada.

 

Formant part de les ruïnes de l’antic Casino, el “camí” que hi mena està força emboscat. La portalada de la font és realment singular, tres arcs de pedra cantelluda i sostre igualment format per blocs encaixats, a l’esquerra de la mina hi surt un rajolí d’aigua que Marcel netejà. Esculpit a la roca veiem un rètol sinuós on podem entrellegir fuente Sulfur....

La mina té una longitud de 80 metres força rectilinis. Al final desemboca en una xemeneia cilíndrica de com a mínim 20 m d'alçada (aquest últim punt no el vam poder mesurar).  Les dimensions del conducte, amb alguna variació local son de 50cm d'amplada per uns 95cm d'alçada. 
Els primers 30 metres son de fàcil transit, tot ajupits o agenollats, però a partir d'aquesta distància a cada 2 metres apareix un reforç de maons en la secció perimetral, amb travessers a la base i a mitja alçada, que obliguen a introduir-se de costat, estirats i amb l'afegit d'una làmina d'aigua al terra de 6 centímetres on cal recolzar les mans i genolls. 

Veritablement un exercici gimnàstic gens net i amb l'afegit que a les parets i el sostre el revestiment és tant fràgil, que en una de les contorsions es desmuntaren les lloses del sostre sobre nostre casc, arrancant la bateria. La possibilitat d'ensorrament és un risc força probable.