Pàgines

diumenge, 28 de febrer de 2021

Mina Torreblanca (1) Antecedents.

 

El dijous 25.02.2021 limitats per les restriccions pandemiques vàrem aplegar-nos a Sant Just Desvern per visitar la interessant mina Fatjones-Torreblanca. Els components érem: Dolors Boter, Estrella Broquetas, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi López, Jordi Perera, Toni Robert, Rafael Solanas i “Victòr”.

El nostre amfitrió sanjustenc fou en Juli Ochoa estudiós local, veterà membre del Grup Espeleològic Rats Penats i entusiasta coneixedor del subsòl municipal, que ha publicat nombrosos treballs actualment disponibles a la xarxa que trobareu seguint els enllaços que relacionem:

http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2010/01/mines-daigua-st-just-desvern.html 


Juli Ochoa:
"A títol de curiositat, un petit comentari sobre aquesta portada:
El personatge que hi apareix, tot i que mai ha estat membre del nostre grup, constitueix una figura cabdal per nosaltres. Es tracta de l’aparellador municipal Fulgenci Baños Rodríguez (epd) que va ser qui, a principis dels anys 70, ens va posar sobre la pista d’aquestes mines, i qui em va ensenyar els primers rudiments sobre com topografiar cavitats en una sessió, per a mi memorable, a la Cova de la Tuta, de Castellar de n’Hug. Aquesta portada és un petit homenatge a la seva figura."

Agraïm al Juli el seu guiatge alhora que l’esplèndida cordialitat que ens oferí en aquesta visita. Cal destacar que aquest grup espeleològic foren pioners en l’exploració moderna de les mines, especialment de les vint-i-sis del seu terme, de les que quatre superen el quilòmetre explorat. En els seus treballs cal destacar un acurat inventari, la topografia dels conductes, l'exhaustiva recerca de documentació històrica, la detallada informació dels diversos mètodes constructius i fins i tot la recopilació d’un vocabulari especialitzat.

Fragments del capítol 4.
L'ofici de Minaire


                                                                                                                     


                                                                                            Segueix en l'apunt de demà...

dissabte, 27 de febrer de 2021

Els 41 km del túnel de les Rondes

 

Guillem Genovès.  7.12.2018 Naciódigital

Els Jocs Olímpics del 1992 van suposar un abans i un després a Barcelona. La ciutat es va modernitzar completament i l'esdeveniment va deixar com a llegat infraestructures clau per á la mobilitat, el soterrament de vies de tren, l'obertura al mar o el barri de la Vila Olímpica, entre d'altres. El que no és tan sabut, però, és que paral·lelament a aquests canvis tan visibles, per sota dels nostres peus es construïa una gran obra: unes galeries subterrànies per fer-hi passar els subministraments de llum, aigua, gas i telefonia.

Els 41 km de túnels semblen una picada d'ullet als Jocs Olímpics que es preparaven uns metres més amunt

Els 41 quilòmetres d'aquests túnels –construïts entre el 1989 i el 1992- semblen una picada d'ullet als Jocs que es preparaven uns metres més amunt. I és que es tracta pràcticament de la longitud d'una marató resseguint en paral·lel tot el traçat de les rondes de Dalt i del Litoral. De fet, aquestes galeries de serveis i les rondes de Barcelona estan tan a prop que, en alguns punts, els vehicles circulen a només 60 centímetres de la paret interior dels túnels.

Les galeries es van anar instal·lant a la vegada que es construïen les rondes, aprofitant que s'obria el terreny. Anys més tard, s'hi van sumar uns ramals a Sant Adrià de Besòs -resseguint el curs del riu-, a sota la plaça de les Glòries -en forma de creu- i al carrer Tarragona.

Els túnels fan dos metres d'ample per 2,5 d'alt, i la il·luminació s'encén per trams per estalviar energia. NacióDigital els ha pogut visitar, acompanyats de Fabián Gamarra, administrador de les Comunitats d'Usuaris de les Galeries de Serveis, i de Julián Mateos, responsable de línies d'Alta Tensió al Barcelonès i Vallès d'Endesa.

La companyia elèctrica és el principal usuari de les galeries, ja que disposa del 60% de l’espai en la majoria de trams, per fer transitar el cablejat de mitja i alta tensió i distribuir l'energia als domicilis i edificis de serveis de Barcelona. En total, Endesa hi té instal·lats 550 quilòmetres de cablejat connectats a diverses subestacions o centres de transformació.

"L'objectiu de la planificació d'aquests túnels era racionalitzar el subministrament de llum, aigua i telèfon, facilitant-ne el manteniment i reduint-ne l'impacte sobre la ciutat, ja que ens evita haver d'obrir forats cada dos per tres per fer-hi reparacions", explica Mateos des del centre de control de les galeries. "Aquí dins pots treballar-hi tot l'any, sigui de dia o de nit. Tenim un sistema de ventilació que ho possibilita, i a més no hi fa mai calor ni fred", afegeix Gamarra. Un altre avantatge és que el personal de manteniment pot preveure petits desperfectes abans que el cablejat o les canonades es facin malbé i hi hagi una incidència.

El centre de control és un dels aspectes que fan que aquestes galeries de serveis siguin especialment valuoses. Vetlla les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any per la seguretat del túnel. Si algun operari vol accedir a les galeries per alguna de les seves 150 entrades, el centre de control ho ha d’autoritzar prèviament, i un complex sistema de seguretat anti-intrusisme comprova que la persona que hi entra està autoritzada.

Les galeries també compten amb detectors d'incendi (hi ha fins a 1.920 detectors de fum), de fuites de gas, de temperatura, comportes tallafocs i bombes d’aigua (per si rebenta una canonada o s'hi filtra aigua freàtica). Tots aquests sistemes de seguretat estan gestionats també des del centre de control, en el qual sempre hi ha dos operaris i que des del 1992 s'ha modernitzat en tres ocasions.


Les galeries també compten diàriament amb quatre treballadors de manteniment i dos d'administració, a més del personal propi de les companyies operadores que hi entren puntualment quan ho necessiten.

"Aquestes galeries són úniques al món pel seu centre de control i pel model de gestió, ja que funcionen com una comunitat d'usuaris", explica Gamarra. "Per això cada any tenim visites d'arreu del món, en especial quan es fan esdeveniments mundials i les ciutats tenen l'oportunitat de fer grans canvis urbanístics", afegeix.

El model de gestió de les galeries és idèntic al d'una comunitat de veïns. La propietat de les galeries és municipal, i les companyies usuàries (de llum, aigua, telèfon i el propi ajuntament) paguen els costos de manteniment i d'administració en funció de l’espai que tenen assignat per operar.

A més, la presidència és rotatòria, i cada any li toca a un dels actors ser-ne el president. Com en una comunitat de veïns, però, els usuaris a vegades tenen interessos contraposats. Aquí entra en joc Fabián Gamarra: "La meva tasca com a administrador de la comunitat d'usuaris és ser neutral entre les parts i facilitar que es posin d'acord", apunta.

El model de comunitat d'usuaris ha demostrat ser un èxit, assegura el responsable d'Alta Tensió d'Endesa. "Com a usuaris de les galeries podem saber en tot moment què s’hi està fent i fins i tot qui hi entra. Som uns veïns ben informats", explica Julián Mateos.



Georgina Ferri. ARA.cat

'Barcelona, posa’t guapa', deia la campanya de l’ajuntament de la capital catalana per promoure que molts edificis posessin en marxa processos de rehabilitació i la ciutat grisa comencés a lluir abans de la cita olímpica. Barcelona es va posar guapa, però no només a la superfície, sinó també al subsòl.

L’any 1989 va començar la construcció d’una infraestructura moderna, pròpia d’una ciutat moderna: una galeria subterrània de 41 quilòmetres de longitud que transcorre en paral·lel al recorregut de les rondes i per on passen els principals serveis de llum, aigua, gas i telefonia de la ciutat. La galeria comença a l’altura de l’Hospital Sant Joan de Déu i acaba al Paral·lel, a l’antiga central elèctrica de La Canadenca. “La mateixa empresa que va fer les rondes anava construint a la vegada aquesta galeria subterrània, formada per blocs de formigó que pesen 24 tones i fan 2 metres d’ample, per 2,5 d’altura i 5 metres de llarg”, explica Fabián Gamarra, administrador de la comunitat d’usuaris de les Galeries de Serveis.

Gamarra ens cita en un dels 150 accessos a la galeria que hi ha repartits per la ciutat i on hi ha el centre de control que vetlla les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any per la seguretat del túnel. Una de les condicions per accedir-hi és que no revelarem la localització d’aquest punt d’accés. D’aquest ni de cap altre. “És la segona infraestructura més important de la ciutat després del metro, per aquí hi passen els serveis bàsics que abasten la ciutadania, i això la converteix en crítica”, explica Gamarra.

Endesa, Red Eléctrica, Telefónica, Gas Natural, Agbar i l’Ajuntament de Barcelona (amb la senyalització del trànsit) són els usuaris de la infraestructura, que és propietat del consistori. Endesa és, de llarg, l’empresa que més espai ocupa, amb prop d’un 60%.

Hi ha dos tipus de galeries, les de transport i les d’encreuament. Per les primeres hi passen cables elèctrics de mitjana i alta tensió i serveis de comunicacions. Per les d’encreuament –que travessen perpendicularment les rondes– hi passen conduccions d’aigua i de gas. “Aquestes galeries s’utilitzen per poder passar els serveis per sota de les rondes sense haver de tallar el trànsit en cas que s’hagi de fer una reparació”, relata Gamarra.

Els diferents serveis passen distribuïts en cables degudament senyalitzats i recolzats en mènsules. Cada empresa té el seu espai delimitat. “En el punt que ens trobem hi ha fins a 13 línies elèctriques de mitjana tensió, que tenen al darrere un mercat de milers de clients. D’aquí la gravetat i la repercussió que tindria qualsevol incident dins de la galeria i la cura que s’ha de tenir en la seva gestió i el seu manteniment”, descriu Julián Mateos, responsable de les línies d’alta tensió d’Endesa.

Una altra de les particularitats de la infraestructura és que els serveis que conté no van directament als domicilis dels ciutadans, sinó a subestacions o centrals. “Per aquests cables hi circulen 25.000 volts, a casa hi tenim un consum de 220 volts; la galeria és com si fos l’autopista elèctrica i després hi ha caminets per arribar als clients”, aclareix Mateos.

Bona part de la galeria passa per sota del riu Besòs i, a la zona de la ronda Litoral, per sota del nivell del mar. D’aquí la importància que els diferents blocs de formigó que la conformen estiguin ben segellats. “Hi ha trams on la galeria està literalment sota l’aigua i és de sentit comú que la infraestructura no es pot inundar. Per tant, implica una feina de manteniment diària, constant i dura”, afirma Mateos.

L’obra va costar 1.200 milions de pessetes (7,2 M€) i es va començar a idear als anys 80 dins d’un pla estratègic. “És una manera d’evitar l’impacte sobre la ciutat amb l’obertura de rases i de racionalitzar l’espai públic”, diu Mateos, que afegeix que “ha sigut un pas endavant i un referent per a altres models urbanístics de grans ciutats i encara avui hi ha moltes visites per veure com és aquesta obra i com es gestiona”.

dimecres, 24 de febrer de 2021

El refugi antiaeri 439 a Sant Andreu

 


L’interior del refugi 439, al descobert amb les obres del nou Mercat de Sant Andreu
Els treballs permeten entrar per un dels nou accessos que tenia el refugi de la Guerra Civil


Betevé - Ester Magdaleno | Laura Siles  Dijous, 5 de Desembre del 2019, a les 23.52

Unes obres sota les porxades de la plaça del Mercadal, al juny, van deixar al descobert un dels accessos al refugi 439 de la Guerra Civil. Es verificava, així, allò que alguns testimonis de l’època explicaven des de feia anys: l’existència d’un refugi antiaeri en aquesta zona de Sant Andreu. Ara, unes altres obres ―les de construcció del nou mercat del barri― han propiciat que el refugi comencin a descobrir-se. Aquesta setmana, els operaris han aprofitat el túnel per fer diversos treballs de sondatge. L’equip de Sant Andreu de betevé també hi ha baixat i ha pogut enregistrar, per primera vegada, els 15 metres de túnel que, fins ara, són accessibles.

Segons la documentació publicada a la carta arqueològica de Barcelona, el de la plaça del Mercadal es tracta del refugi 0439 de Barcelona. En el fons de Defensa Passiva, s’hi conserven plànols i apunts topogràfics del túnel i, per això, se sap que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus galeria. Durant la Guerra Civil, el refugi estava referenciat als carrers de Bascònia, Montpeller, Mateu Ferran (Gran de Sant Andreu actual) i la plaça del Mercadal. L’estructura defensiva original contenia nou accessos diferents.

Segons els plànols del projecte, el refugi tenia capacitat per a 4.300 persones i diferents pous de ventilació. Els túnels feien, aproximadament, entre 1,90 metres d’alt i 1,40 d’ample.

Tot i que aquesta setmana s’ha pogut entrar per l’accés de la plaça del Mercadal, només s’hi pot avançar uns 15 o 20 metres. En aquest petit tram d’entrada, han aparegut diversos objectes de l’època com són llaunes i pots metàl·lics.

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias reivindica la importància de la troballa atès que és un dels pocs refugis antiaeris andreuencs que encara es conserven i que tenen l’accés situat a la via pública. L’entitat explica que, a Sant Andreu, hi ha altres refugis de la Guerra Civil, però no serien tant grans i tenen l’accés des de l’interior de finques particulars. Per això, els historiadors reivindiquen que no s’aturin els treballs d’extracció de terra als túnels i galeries del refugi per poder determinar si finalment aquest va tenir l’estructura original descrita i poder estudiar-lo. L’entitat aposta perquè el refugi 439 sigui rehabilitat i preservat per al futur com a element patrimonial obert al públic i referent de la memòria històrica de Sant Andreu.

dilluns, 22 de febrer de 2021

Col•lector del Torrent del Cargol (2)

 

18.02.21 l'equip d'Espeleodijous d'aquesta jornada, està format per: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi López, Toni Robert, Rafael Solanas, i “Victor”.  Objectius de la sortida: topo i foto. 
Per trobar l'itinerari d'accés consulteu l'apunt d'ahir.

El col·lector
La poligonal que vam mesurar fa 1.477 metres i un lleuger desnivell ascendent, amb alguns i graons i parets de retenció (fins de 1,50m) que poc a poc amb unes pendents mitjanes de més de 2 graus van acumulant-se fins els + 60m tot recorrent des del torrent del Cargol una bona part del cementiri de Collserola, constituint el conducte de sortida de les aigües pluvials.


Al llarg d’aquest recorregut apareixen al sostre 16 xemeneies laterals algunes tapiades amb maons, d’altres amb tapadores rodones de ferro, la més alta s’enfila fins a 9m per sobre de la galeria.

El tret més rellevant d’aquest col·lector és l’abundor de gorgs actius; des del festoneig de microgourgs que entapissen el terra, els gorgs inundats de pocs centímetres, per on discorre el cabal que anem trepitjant, fins els basals, que als primers metres, per efectes de la represa de sortida i els sediments acumulats, la migrada alçada ens força a anar de genolls amb un màxim 40 cm. d'aigua a la mateixa entrada.

La major part del trajecte es pot fer dempeus per una galeria de 1,50 x 1,90 excepte on el reompliment sedimentari o els graons i petites parets, redueixen la secció. El punt més baix on cal arrossegar-se té 40cm d'alçada.

 
Vídeo d'en Rafa Solanas


Sortida
Finalment en una derivació en direcció SW trobem una sortida en forma de pou ascendent en calaix a cel obert de +1,9m.

Remuntant el pou podeu veure que sortim en ple cementiri. Tenim a la vista, un vehicle, una parella dipositant flors i en la filera de nínxols més propera podem llegir al capdamunt el núm. 42161 i a la base una làpida de la Família Hidalgo + ... 

Tant discretament com ens ha estat possible, ens en tornem per fer el recorregut subterrani pel col·lector, cap a la boca d'entrada.

Superposició.
Ajustaments del traçat sobre l'ortofotomapa.