Passa al contingut principal

Mines de ferro de Can Xirot

El dijous 28.01.2012 tot respectant les restriccions perimetrals de la COVID19 ens vam aplegar sis amics de l’Espeleodijous residents a Barcelona: Ricard Alsina, Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert i “Víctor”. Quan ja sortíem vingué en Javier Benito que s’apropà fins l’entrada de la mina.

Al llarg de tot Collserola existeixen restes d’antigues explotacions dels òxids de ferro per a ús industrial. Un d’aquest exemples és la mina de Ferro d’en Xirot coneguda també com mina de ferro de Gràcia o coves d’en Cimany.

Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses relacionades amb les calcàries del Devonià. Els minerals són pirita, goethita, lepidocrocita, hematites, calcita, siderita.

L'extracció de mineral de ferro va durar pocs anys, quan esclatà la que els historiadors anomenen "febre del ferro al Carmel". El material era escàs i de mala qualitat. Les foses que estaven associades ( Font i Alexander & Cia), tenien les seves instal·lacions en la Barceloneta, concretament en el carrer Ginebra, es van especialitzar en carcasses per a màquines i calderes de vapor.

El nom de la mina de ferro de Gracia, es corresponia perquè al moment d'iniciar-se les explotacions , (1857), el lloc pertanyia a aquesta vila.

Està situada en la vessant sud occidental de la muntanya del Carmel, a un pas de les escales del camí de Can Mora, sota el mirador de Joan sales, a prop del complex esportiu del Carmel i al costat de la tanca de separació del Park Güell.

Aquesta mina, en realitat dues galeries amb una longitud total de 217 m -segons topografia dels amics del GEB- estava formada per dos nivells superposats independents.

La planta de les mines transcorre per dos districtes, Gracia i Horta / Guinardó, però la seva entrada està en el Carmel.

LLUÍS BOU, historiador 
"Som al Carmel, a la vessant meridional de la muntanya, aquí hi ha una cosa curiosa que són unes mines, unes mines de ferro. Aquestes mines de ferro són de mitjan segle XIX i van tenir malauradament poca vida perquè el ferro que s'extreia d'aquí era d'una qualitat baixa. Però és interessant perquè ens hem d'imaginar una munió de carros portant ferro i terres cap al Clot. Això ve precisament d'una llei de mitjan segle XIX que deia que tota aquella persona que anés a la muntanya i trobés algun filó d'algun material podia començar a excavar i els beneficis serien per a ell. En aquell moment es va produir una febre d'or i la gent va sortir per la muntanya a buscar restes de ferro, vetes de minerals, etc. Hi ha un forat d'entrada molt incòmode, però a partir d'aquí s'obre per uns passadissos que pots anar dret. Deu haver uns 200 i pico, 300 metres de galeries subterrànies que es van ramificant. A les parets es veuen les vetes de ferro, es veu també el treball de la picoleta. No només hi ha aquestes mines, sinó que n'hi ha algunes més. El que passa és que tot això encara està en procés de recerca i és una cosa que crec que s'hauria de potenciar per donar a llum la història del Carmel."



Mina 1 - clausurada -

Tot i ésser la de majors dimensions, actualment està tancada amb un entrellat de barres de ferro, que pel seu disseny impedeixen el seu us habitual com amagatall pels ratpenats. Realment és un sistema que a part de resultar gens ecològic, bloqueja l'accés als estudiosos del nostre patrimoni històric. 

Si s'hagués optat per un reixat horitzontal amb pany, es minimitzarien els seus inconvenients i fins i tot permetrien el seu ús com recurs educatiu.

Mina 2 - visitable

És la menors proporcions i té una boca d'accés per un pas vertical estret.