Per accedir-hi
cal baixar al fons de l’enfonsament. El pendent està sembrat de deixalles i
dominat per una vegetació exuberant.
Les boques d’aquesta mina s’entreveuen entre els esbarzers, tot i que anem amb eines de poda, el Jordi Perera posa en pràctica una de les seves genialitats, demana una motxilla i situant-la al davant com un ariet, arremet contra les males herbes, obrint pas (és el mètode “buldòzer”).
Les dues entrades, situades als extrems, han estat tapiades amb parets de maons, avui deteriorades i foradades que permeten l’accés ajupits. La galeria gairebé rectilínia te unes amplades entre un i quatre metres, i les alçades entre un i set metres. La longitud total és de 101 m.
Tota ella està profusament
acolorida amb els lixiviats ferruginosos
al terra, i racons concrecionats. també rogencs.
