Les Mines d’aigua al Bori i a la vall can Carreres Sant Boi de Llobregat.
L’aigua, com a recurs, està en relació amb el substrat geològic, format per materials del paleozoic que afloren al llarg de la vall baixa del Llobregat i que són part del sòcol i el límit oriental del massís de Garraf. La petrologia del rocam que forma la muntanya del Montbaig i veïnes i les transformacions produïdes per un metamorfisme regional de baix grau possibiliten l’existència d’un aqüífer fissurat apte per a la seva explotació per gravetat en els vessants que donen a la vall del Llobregat. La comunicació compara les característiques d’aquests aqüífers amb els de tipus granular de la plana deltaica, explica la seva hidrogeologia i la qualitat de les aigües que s’explotaven, tant per a ús agrícola com d’aigua de boca.
L’abandonament agrari de la vall ha comportat que les mines no tinguin avui cap ús, però es conserven gran part de les seves galeries on es poden apreciar les tècniques i els materials emprats en la seva construcció i manteniment. Les galeries subterrànies són avui una xarxa de conductes, de centenars de metres de desenvolupament, on es produeixen fenòmens d’ordre geològic i es desenvolupen ecosistemes característics del món subterrani."
Presentació didàctica de Josep Mª Cervelló. 17 de nov. 2020.
"Les mines d’aigua de Sant Boi de Llobregat constitueixen una herència cultural, lligada a la tecnologia de l’aigua de mitjans del segle XIX. La comunicació descriu les diferents xarxes subterrànies que es conserven, exposa el seu interès històric i natural i adverteix sobre la necessitat de la seva protecció.
L’aigua, com a recurs, està en relació amb el substrat geològic, format per materials del paleozoic que afloren al llarg de la vall baixa del Llobregat i que són part del sòcol i el límit oriental del massís de Garraf. La petrologia del rocam que forma la muntanya del Montbaig i veïnes i les transformacions produïdes per un metamorfisme regional de baix grau possibiliten l’existència d’un aqüífer fissurat apte per a la seva explotació per gravetat en els vessants que donen a la vall del Llobregat. La comunicació compara les característiques d’aquests aqüífers amb els de tipus granular de la plana deltaica, explica la seva hidrogeologia i la qualitat de les aigües que s’explotaven, tant per a ús agrícola com d’aigua de boca.
L’abandonament agrari de la vall ha comportat que les mines no tinguin avui cap ús, però es conserven gran part de les seves galeries on es poden apreciar les tècniques i els materials emprats en la seva construcció i manteniment. Les galeries subterrànies són avui una xarxa de conductes, de centenars de metres de desenvolupament, on es produeixen fenòmens d’ordre geològic i es desenvolupen ecosistemes característics del món subterrani."
