Resulta força atractiu participar en un grup divers on sempre s’aprenen coses. En aquest cas els apassionats per les fonts a la recerca d’aflorament d’aigües “fresques i no contaminades” en llocs on s’ensenyoreix la natura. No tant sols les troben, sinó que van esporguint els camins que hi menen, cuidant-les i en definitiva fent-les més accessibles.
En aquest cas,
cal considerar, que ens trobem a Valldaura un entorn on l’Institut
d‘Arquitectura Avançada de Catalunya, està desenvolupant un laboratori al
voltant de la ciutat autosuficient, experimentant en la gestió de l’energia,
l’aigua, la fabricació digital i l’alimentació.
Coneixem el seu programa principal que consisteix en realitzar una anàlisi detallada de tots els elements de l’estructura de l’aigua de Valldaura, creada el segle XIX. Identificació de punts (mines, pous, cisternes i xarxa de distribució) i investigació històrica (antecedents, infraestructures hidràuliques, etc).
Seria excessivament pretensiós per la nostra part afegir rés que no sigui ja objecte de les seves acurades investigacions.
Les mines
Anem per corriols
cercant objectius, primer trobem un pou cegat,
després una mina obturada per sediments que gairebé arrenquen la seva porta de
ferro, una font amb el broc sota l’aigua de la bassa de retenció....
Però anàvem a ficar-nos sota terra veient mines i vàrem visitar-ne cinc... de petites, abans que la nit s’apoderés de l’indret.
De menor a major les quatre mines que vam mesurar 2,45m; 10,49m, 16,34m i 28,27m (només presentarem el nostre dibuix de la darrera, a la que dediquem l'apunt del següent dia.) les altres son estrictament rectilínies.
M1 (16,34m)
M2 (2,45 m)
M3 (10,49 m)
Ja entrat el vespre vam veure el cinquè fenomen que resultava potser el més interessant: un pou d’uns 7m amb aigua al fons (i possible continuació negada) més la mina que hi accedeix a mitja alçada, però no vam poder baixar-hi per tal que no havíem previst material de verticals.
P01 (no mesurat)
