Passa al contingut principal

La Rierada (1). Masies i fonts.

El dilluns 29.03.2021 novament anem una tarda de dilluns a la serra de Collserola, aquest cop al vessant del Llobregat, tot seguint un itinerari pel marge dret de la riera de Vallvidrera, també coneguda com la Rierada. Hi anem l’Estrella Broquetas, l’Ignacio Fita, el Marcel Oliveres, la Elsa Tarrida i el “Víctor” tot constituint un conglomerat fontistes i minaires.

El dia és esplèndid, el paisatge feréstec, i a les voreres de la Rierada alguns grupets de gent que fuig de la ciutat i del confinament per anar a dinar/berenar al costat de la frescor de l’aigua, tot aprofitant que estem en una zona enclotada i envoltada d’un bosc de ribera que per la seva situació menys assolellada que la de la plana manté la temperatura uns graus per sota dels de la vila de Molins de Rei.

Ens trobem en un relleu paleozoic predominantment format per pissarres, anomenades popularment llicorelles que donen origen a uns formes del terreny força suaus. Segon el mapa geològic discorrem per la formació Çorp de pissarres micacitiques del Cambroordovicià.

Seguim una proposta d’en Marcel des de Can Rabella fins el Salt d’aigua de la Rierada amb dos objectius principals la Mina de Ferro i la Mina de Can Planas, que descriurem en els apunts següents.

 Anem per un tram de la freqüentada caminada que discorre per pistes entre Molins i Papiol.

Can Rabella

L'itinerari per pistes i camins

Can Planes


Ara permeteu-me inserir alguns fragments de textos que ens parlen de curiositats d’aquest recorregut.

 La Rierada

La riera de Vallvidrera és un afluent del marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola. Segons es diu, neix sota els turons de Can Pasqual i de Can Castellví, tot i que des que varen fer els túnels de Vallvidrera, la riera neix d'una gran canonada al costat de la carretera. La riera, anomenada de moltes altres maneres segons el tram on passa, té un recorregut de 12 quilòmetres, passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa María de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra, a tocar de Can Planes i Can Rabella, i ja a Molins de Rei, surt pels ponts de Can Baruta per finalment desguassar al riu Llobregat. La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació.

La capella de Sant Venceslao

Situat a la part baixa de la riera de Vallvidrera, uns 150 metres al sud de Can Planes. A principis del segle XX, Enric Llanés, propietari aleshores de la masia de Can Planes, torna de recollir les seves filles de l'estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s'havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu". Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella prop de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao. Fou restaurat el novembre de 2012; s'hi va col·locar una nova ceràmica i renovar la petita edificació.

Bases i font de Can Planes

Emplaçada a escassos 30 metres al nord de Can Planes, a l'altra banda del camí, per sobre de la riera de Vallvidrera, dins d'una propietat privada. El conjunt el formen la pròpia font, dues grans basses i un antic safareig. L'aigua de la font brolla abundantment per un gruixut tub encastat a un llarg mur de pedra vista que alhora reté les terres del camí i cau directament a una gran bassa rectangular adossada al mur. L'aigua sobrant alimenta una altra bassa, molt més gran i de forma gairebé triangular, situada pocs metres més avall. Ambdues basses son de pedra vista i maó. Al costat de la primera bassa i sota el camí hi ha un antic safareig, actualment fora de servei, buit. Aquestes basses regulaven l'aigua que alimentava l'antic molí de Can Planes. Del seu desguàs es canalitzava fins als camps més alts i difícils de regar a través de l'aqüeducte que creua la riera de Vallvidrera i que avui en dia encara podem veure l'aigua corrent pel seu canal.

 

https://totnens.cat/que-fem/salt-daigua-de-la-rierada/

https://encos.cat/caminades/I-182.html

https://fotohiking.com/la-rierada-rio-collserola/

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Rierada

https://senderismeentren.files.wordpress.com/2015/05/mapa106.jpg