Cercant materials per aquest bloc, vaig ensopegar amb el tema dels pàrquings subterranis. En principi fàcilment visitables però poc misteriosos i menys aventurers. No obstant hi ha casos que crec que us poden interessar als que dedicarem els dos apunts dels propers dies.
Una primera classificació pot ser entre privats (per veïns) o públics (lliures o de pagament). Els situats en l’aire lliure no son el que ens interessen ara.
L’escassedat d’espai a la via pública va necessitar construir
infraestructures per l’aparcament de vehicles que presenten diversos sistemes de construcció, elements de senyalització...i també el que sembla inevitable de recaudació.
La majoria ubicats en edificis simplement han estat funcionals, creats a l’inici de la construcció, o excavats si els fonaments on feien possible i sovint amb un aspecte auster i monòton, on és reticulen els espais i s’estableixen pisos enllaçats per rampes. Però també n’hi ha amb un elaborat disseny que podríem dir original, i fins i tot artístic.
Darrerament amb el progrés de l’automatització, els nous materials
i la informàtica, han aparegut nous sistemes constructius destinats a optimitzar l'espai..
La pandèmia va
provocar nous usos forçats per les ingents provisions de taüts.
